Índia és la segona nació més poblada de la terra, amb una població molt lectora i, per descomptat, amb una gran producció literària. Tot i així, la majoria d’històries sobre el país i la seva gent ens han arribat de la mà d’autors anglosaxons o occidentals. Hem fet una selecció de novel·les d’escriptors i escriptores nascuts a la Índia, que ens ofereixen una mirada del seu país des de dins.
Foto de Joy Deb
Tigre blanc d’Aravind Adiga (Chennai, 1974). De com un noi honest i treballador, però extremament pobre, es converteix en un emprenedor sense escrúpols amb instints assassins.
El vagón de las mujeres d’Anita Nair (Shoranur, 1966). Cinc dones que viatgen juntes en un vagó de tren comparteixen confidències durant el trajecte nocturn.
El ministeri de la felicitat suprema d’Arundhati Roy (Shillong, 1961). Un viatge pels barris de l’antiga Delhi de la mà de l’autora de El Déu de les coses petites.
Ningún dios a la vista d’Altaf Tyrewala (Bombai, 1977). Un retrat d’una ciutat plena de vida i contrasts, com Mumbai, que ens ofereix una visió desmitificada de la Índia moderna.
Atlas de una añoranza imposible d’Anuradha Roy (Calcuta, 1967). Dones tancades, homes fugin, parelles infelices i amors impossibles. Una crítica a la família índia tradicional.
BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT 