TERCER JOC LITERARI

Tornar a Jocs Literaris 

Aquests són els relats que ens heu enviat!

Els participants han d’escollir un dels cinc personatges i continuar aquesta història. Descarrega’t el tercer joc i participa.

Escena:
En Joan està a la seva habitació convalescent, porta dos anys malalt sense poder moure’s del llit. La seva dona, la Maria, li diu al doctor:
– És el millor que poden fer. Porta dos anys sense cap millora. Ni la més mínima.
El doctor procedeix a punxar-lo, mentre a l’altre costat de la porta està escoltant la Clara, la serventa. Fa una hora, quan li havia donat la pastilla per dormir al senyor, havia dit que marxava a dormir, però li ha semblat estrany sentir la veu del doctor i s’ha apropat a la habitació.
La Carola, la filla única del matrimoni, i el seu marit, en Kaori, acaben d’aparcar davant la mansió. Han vingut des de Japó per fer una visita sorpresa als pares.
Al cap de tres hores, el doctor certificarà la mort d’en Joan.

5 personatges


📝 Primera història

Maria

L’arribada de la seva filla li ha trastocat els plans. Tenia previst anar a ca la Regina a dormir, cosa que fa sovint amb l’excusa de no poder suportar la situació d’en Joan.

Intenta justificar la presència del metge dient-li entre plors a la Carola que el seu pare de cop s’havia posat pitjor, que ha cridat al metge i li ha donat un tranquil.litzant , per això ara dorm plàcidament.

La Carola no ha de sospitar res, no ha de saber, de cap de les maneres, que té una relació amb la Regina, ni dels seus plans de futur amb ella ni que ha sigut ella qui l’ ha encoratjat per donar aquesta passa definitiva per alliberar-se de l’esclavitud que l’imposava la malaltia d’en Joan.

Però la Maria no en sap gaire de mentir i amagar i la Carola sospita de seguida que la seva mare no li està dient tota la veritat.

Al cap de tres hores i tal com havia previst el metge, en Joan deixa de respirar, tornen a cridar-lo i certifica la mort per aturada cardíaca.

De cop les sospites de la Carola es fan realitat, s’encoratja amb la Maria i aquesta li jura i li perjura que no ha tingut res a veure amb la mort d’en Joan. Que les coses han passat tal com li ha explicat i que està destrossada i no entén que la seva pròpia filla no entengui i respecti el seu dol.

La Carola dubta i creu que potser ha imaginat coses que no són.

De cop sona el telèfon, qui serà a aquestes hores?. L’agafa la Carola i sent a l’altre costat de la línia la veu de la Regina que diu – Que tal amor?, tot resolt?, som lliures per fi?


📝 Segona història: Petons furtius

Clara i Maria

“De veritat et penses que l’he matat per quedar-me la seva herència amb el doctor?” – El meu somriure tranquil va descol·locar a la petita Clara. Es devia pensar que em posaria nerviosa, i ara la nerviosa era ella quan li vaig indicar que segués al meu costat. Ara, amb la meva mà acaronant els seus dits, torno a notar els seus ulls enfront als meus. Rellisco la mà fins notar la seva pell juvenil i recordo aquelles primeres rebolcades fantàstiques al seu llit, als pocs dies d’arribar al nostre servei. Ja fa uns anys d’això. – “Escolta’m atentament Clara, res és el que penses”.

“El Joan sempre serà l’amor de la meva vida. Venia d’una família tan ben posicionada com perquè pensessin que el meu amor per ell era interessat, però aviat faríem 30 anys junts i la confiança i la dedicació que ens hem tingut no l’hagués trobat amb ningú. Que sabies que el doctor i jo hem tingut trobades íntimes? I tant! El doctor és una persona madura, que a pesar de convertir-se amb el temps en un dels meus millors amants, ha sigut el millor amic del Joan des de la seva època d’institut; ha estat a casa nostra amb la seva dona i els seus fills sense demostrar més proximitat que l’amistat, ha vingut a atendre’m quan he estat malalta sense fer ni un somriure poc professional, i sí, també m’ha ensenyat plaers que mai podré explicar”.

Ella abaixa la mirada, però la meva mà sota la seva boca li aixeca de nou i torno a veure els seus preciosos ulls. –  “Sé perfectament que tu t’has encarregat de visitar al Joan moltes nits, ja abans de que caigués malalt, i no perquè mai m’ho digués ell. De fet, quan em va proposar fer servir el dormitori de la planta baixa, ja sabia que no ho deia perquè els seus roncs no em despertessin a mitja nit, sinó perquè estava a prop del teu. La meva pena aquell dia va ser adonar-me’n que ja feia mesos que tu no aprofitaves l’hora del meu bany per venir a ensabonar-me, com feies els primers mesos; o que estaves preparada amb el barnús quan sortia de la piscina per embolicar-me i aprofitar per treure’m la roba humida i fer-nos un petó furtiu”.

Ara els seus ulls s’obriren i els seus llavis carnosos tremolaven. –  “Vols saber més? La relació tan especial que el Kaori i jo hem fet en els seus viatges sense la Carola, ha servit perquè sigui ell qui l’hagi convençuda finalment de tornar a viure a Girona. És un jove ple d’energia, que ha sabut compensar-me amb escreix els meus favors perquè pugui obrir aquí la seva biblioteca somiada. Ja fa temps que el Joan i jo vam preparar aquest moment: aquesta casa i totes les propietats de Girona seran per a la Carola. Ella es traslladarà aquí amb el Kaori i, podràs seguir aquí treballant”

Els meus dits es mouen fins als seus llavis, ara lleugerament oberts. –“També havia pensat que podries fer les maletes i acompanyar-me allà on els nostres petons no hagin de ser furtius”.


📝 Tercera història

Doctor

El Doctor portava dos anys esperant aquest moment. S’havia especialitzat en eutanàsies passives. La seva tarifa era prou alta perquè només les famílies més adinerades el poguessin contractar. La mort digna era un privilegi i com a tal, tenia un preu.

Amb els anys, el Doctor havia creat tota una xarxa de mort assistida. En un principi, només s’ocupava de la injecció fatal. Però ara ja es relacionava amb tot un sistema sanitari corrupte. Des del diagnòstic d’una malaltia que, amb el tractament adient, hauria pogut donar anys de vida més o menys digna, convertien els pacients en ésser dependents des de les primeres fases de la malaltia. Fins al punt que, l’eutanàsia, es plantejava com una bona solució des de ben aviat tant per als pacients com per a les famílies.

El Doctor tenia contactes entre els especialistes més reputats de la medicina privada del país. Disfressats de visitadors mèdics, tota una sèrie de rates de claveguera, s’encarregaven d’aconseguir informació dels malalts. Els metges només havien de deixar, com per oblit, un informe damunt la taula, amb un nom subratllat amb fluorescent i s’activava tota la maquinària d’espionatge per cercar les possibles víctimes.

Un cop localitzat un objectiu, treballaven sobre el seu entorn més immediat, de manera que, la recomanació del Doctor sempre venia de part d’un conegut del club de golf, o d’un veí de la urbanització. Amb la família d’en Joan van utilitzar l’estratègia del servei domèstic.

Des que la Clara va començar a treballar per a ells, en Joan va empitjorar, però ningú no va associar-ho amb la serventa. Ella es dedicava a les tasques de la llar i ho feia amb molta soltura, però en realitat era una infermera en excedència que col·laborava amb el Doctor. Des del primer dia va introduir petits canvis en la medicació d’en Joan que el van deixar paralitzat en poques setmanes.

Durant dos anys, la Clara havia estat netejant lavabos, preparant àpats, canviant llençols i microenverinant el Joan per mantenir-lo catatònic. La Maria no els ho havia posat fàcil, no es resignava de perdre a en Joan. Finalment però, la mort es va imposar, tan dolça i silent com era habitual en els seus casos. El Doctor sortia victoriós i la Clara marxava cap el seu proper destí.