Wajdi Mouawad

wadjiEscriptor, actor i director de teatre, Wajdi Mouawad va néixer a Beirut el 16 d’octubre de 1968. Va créixer al Líban, però el 1977 va haver de fugir a Paris amb la seva família a causa de la Guerra Civil. Cinc anys després, es van establir a Canada, on va realitzar el seus estudis. Es va diplomar en Interpretació a l’École Nationale de Théâtre de Montreal i va començar a codirigir, junt amb l’actriu Isabelle Leblanc, la seva primera companyia Théâtre Ô Parleur. L’any 2000 va prendre la direcció artística del Théâtre de Quat’Sous de Montreal durant quatre temporades. Continua llegint

Anuncis

Papers de teatre, l’exposició

Papers-de-teatrePapers de teatre és una exposició virtual de la Xarxa d’Arxius Municipals, que recull diversos documents de la història del teatre amateur. En total podreu veure 132 documents de diferents tipus que mostren l’activitat teatral de 36 municipis: programes de mà, cartells, fotografies, etc. L’exposició ens permet fer un recorregut per la història del teatre a Catalunya durant el segle XX, a través d’aquests “papers” que queden un cop acabada la funció i que preservem la seva memòria. Continua llegint

Tracy Letts

tracy lettsCom a molts altres, Tracy Letts va començar a treballar de cambrer mentre buscava feina d’actor. Als anys 90, va fundar la companyia Bang Bang Spontaneous Theatre, però l’èxit li arribà per la seva faceta d’escriptor amb l’obra teatral Killer Joe (1991), un retrat realista de la societat texana. Continua llegint

Gabriel Calderón

foto_gabriel_calderon_El pròxim mes d’abril s’estrena al TNC l’obra de Gabriel Calderón Que rebentin els actors. Calderón és un actor, director i dramaturg, nascut a Uruguai l’any 1982, la trajectòria del qual sempre ha estat vinculada al món del teatre. Al 2005 va crear, junt amb Martin Inthamoussú, la companyia d’arts escèniques COMPLOT amb la qual ha realitzat i col·laborat amb més 30 espectacles.   Continua llegint

Friedrich Dürrenmatt

Friedrich DürrenmattEl suís Friedrich Dürrenmatt (1921-1990) és un dels màxims exponents del que es coneix com a teatre èpic. Sorgit a principis del segle XX, fruit del context polític i social i com a reacció al teatre burgès predominant fins llavors, cerca el compromís de la classe treballadora i té una visió del món com absurd. Es caracteritza, també, per emprar paràboles i pel fet que els actors sovint abandonen els seus papers en l’escenari per esdevenir narradors. Erwin Piscator i Bertold Brecht en foren altres components destacats. Continua llegint