Friedrich Dürrenmatt

9 11 2017

Friedrich DürrenmattEl suís Friedrich Dürrenmatt (1921-1990) és un dels màxims exponents del que es coneix com a teatre èpic. Sorgit a principis del segle XX, fruit del context polític i social i com a reacció al teatre burgès predominant fins llavors, cerca el compromís de la classe treballadora i té una visió del món com absurd. Es caracteritza, també, per emprar paràboles i pel fet que els actors sovint abandonen els seus papers en l’escenari per esdevenir narradors. Erwin Piscator i Bertold Brecht en foren altres components destacats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




“El coronel ocell” de Hristo Boitxev

5 09 2017

Foto_coronel_2A_Teresa_MirA_.0Un jove psiquiatra s’incorpora a un centre psiquiàtric situat en un antic i abandonat monestir al bell mig de les inhòspites muntanyes dels Balcans i en ple conflicte bèl·lic a la veïna Sèrbia. Allà, completament aïllat, haurà de conviure amb 6 bojos inofensius, passant fred i fam i sentint el constant udol amenaçador dels llops. La rutina, però, es veurà trasbalsada quan per error els caigui del cel un contenidor d’ajuda humanitària de l’OTAN amb menjar i uniformes militars. Un dels malalts, antic militar, liderarà com a “coronel” un exèrcit sense armes per transmetre un missatge de pau.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





David Mamet

10 07 2017

David MametDavid Mamet (1947) és un dramaturg, guionista i director de cinema fill de pares jueus. Té una dilatada carrera teatral iniciada a Chicago però que ràpidament saltà a Broadway. Ha guanyat dues vegades el Premi Pulitzer. La primera per Glengarry Glenn Ross (1984) i la segona per Speed-the-Plow (1988). També ha estat guionista de moltes i reconegudes pel·lícules com ara El cartero siempre llama dos veces (1981), la nominada a l’Oscar El veredicto (1982), Los intocables de Eliot Ness (1987) o Vania Calle 42 (1991). Llegeix la resta d’aquesta entrada »





George Tabori

10 04 2017

George-Tabori-300x203Tot i que el més freqüent és el pas del teatre al cinema, hi ha exemples sonats que demostren que també és possible el contrari. Aquest és el cas de l’hongarès George Tabori (1914-2007). Nascut jueu però educat com a catòlic, Tabori nasqué en una família d’intel·lectuals hongaresos que emigrà a Alemanya el 1932. Allà el jove futur dramaturg veié l’ascens del nazisme fins que marxà cap a Anglaterra i Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Doce hombres sin piedad

14 02 2017

doce-hombres-sin-piedadDoce hombres sin piedad és una pel·lícula de 1957 dirigida per Sidney Lumet, protagonitzada per Henry Fonda i basada en l’obra de teatre homònima de Reginald Rose. La trama és molt senzilla: dotze homes formen part del jurat popular que ha decidir la culpabilitat o innocència d’un jove acusat d’haver mort el seu pare. Tots menys un el consideren culpable sense cap mena de dubte, i l’únic membre que no hi està d’acord, provarà d’incloure en el debat, mitjançant l’ús de la raó, la figura del dubte raonable, per tal que la resta de membres reconsiderin la seva decisió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »