Poesia a l’exili

poesia exiliDavant la forta repressió de la dictadura franquista, els intel·lectuals catalans haurien d’escollir dues opcions: l’exili o la clandestinitat. Durant aquest període, la literatura catalana va reviure a les colònies d’immigrants que es van anar formant a diferents països. La poesia va adoptar, llavors, un caire autobiogràfic i a les obres apareixeria, com a tema recorrent, l’enyorança.

Un dels poetes més representatius de la literatura de postguerra, Carles Riba, va escriure des de França Elegies de Bierville, un cant espiritual per retrobar-se amb la seva identitat. També a França es va gestar Saló de tardor de Pere Quart, finalitzat a Xile. El poemari inclou els famosos versos de Corrandes de l’exili, on l’escriptor es mostra derrotat per la fugida forçosa.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s