Josep Palau i Fabre

Josep_Palau_i_FabreJosep Palau i Fabre va néixer a Barcelona al 1917. Des de ben jove, amb 18 anys, va començar a moure’s per cercles literaris de la ciutat i ja col·laborava amb publicacions de l’època com La humanitat o Publicitat. És així com coneix a Carles Riba i J.V. Foix entre d’altres.

Després de la Guerra Civil, al 1939, es va matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar Filosofia. En acabar la carrera, va rebre una beca del govern francès i marxà a Paris on es va quedar fins el 1961. Va ser llavors quan va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Grifeu.

Però no va ser fins la mort de Franco, al 1975, que Palau i Fabre va prendre de nou part activa en la vida cultural catalana. Entre 1977 i 1997 publicà en diferents edicions les seves obres completes de teatre, assaig i narrativa.

Pel que fa a la poesia, és un gènere que cultivà sobretot en la seva joventut, encara que al 2001 va publicar  Les veus del ventríloc: poesia de teatre. Una de les seves obres més conegudes és Poemes de l’alquimista, escrita al 1952, durant els anys que va viure a França.

 

OBRA POÈTICA

  • Balades amargues. Bossoms. Melilla, 1942.
  • L’aprenent del poeta. Sirena. Barcelona, 1943.
  • Imitació de Rosselló-Pòrcel. Sirena. Barcelona, 1945.
  • Càncer.Edicions de l’Alquimista. París, 1946.
  • Poemes de l’alquimista. Triadú-Pedreira. Barcelona, 1952.
  • Les veus del ventríloc: poesia de teatre. Proa. Barcelona, 2001.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s