Literatura i alcoholisme

4 05 2015

alcoholJack Kerouac, Raimond Chandler, Scott Fitzerald, William Faulkner o Ernest Hemingway tenien alguna cosa en comú: el seu alcoholisme. Molts escriptors s’entregaven a la beguda com quelcom bohemi i sofisticat, fins i tot, creien que l’alcohol els ajudava a escriure i millorava la qualitat de les seus escrits. El cert és que l’alcoholisme destrueix les neurones i acaba amb el talent, tal com han demostrat alguns estudis, i a aquests escriptors els hi va acabar passant factura.

Probablement un dels més famosos pel seu alcoholisme i pel polèmic de la seva obra és Augusten Burroughs. A la seva novel·la En el dique seco, parla dels seus problemes amb la beguda, dels seus intents de deixar-la, de la seva recaiguda i de l’horror d’aquell descens als inferns.

El mundo se acaba todos los dias és un altre exemple de l’autodestrucció d’un alcohòlic. Una revisió del mite del Dr Jeckyll i Mr. Hyde, en la qual protagonista cau en el devastador malson d’aquesta malaltia.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s