Racó de Poesia: Salvador Espriu

23 01 2013

2013: Any EspriuIniciem l’any 2013 recordant el centenari d’un dels poetes catalans més rellevants del segle XX: Salvador Espriu. I just avui, 23 de gener, tindrà lloc al Palau de la Música Catalana l’acte d’obertura i inauguració de l’Any Espriu.

Durant tot l’any, s’organitzaran exposicions, conferències, simposis i diversos actes de commemoració a la memòria del poeta. Les Biblioteques de Sant Cugat també ens sumem a aquesta celebració i dediquem un nostre Racó de poesia a l’escriptor Salvador Espriu.

A més de la informació que trobareu aquí o al nostre butlletí mensual, l’Indiscret, també us animem a cercar dins el catàleg per llegir i recuperar de nou la poesia, el teatre i la narrativa d’Espriu, perquè aquesta és la millor manera de celebrar l’Any Espriu


ANY ESPRIU
Aquest any que estrenem serà molt literari. Comencem el mes de gener celebrant el centenari d’un dels escriptors i poetes catalans més rellevants del segle XX: Salvador Espriu.


QUI ERA SALVADOR ESPRIU?
Espriu, d'infant (Foto: www.anyespriu.cat) Salvador Espriu va nèixer a Santa Coloma de Farners, al 1913. Nasqué en una família burgesa i benestant, on el pare treballava com a notari. De ben petit la família va traslladar-se a Barcelona, i la seva infància i adolescència la va passar a cavall de Barcelona i Arenys de Mar.

Salvador Espriu li agradava estudiar. Seguint els passo del pare, va cursar estudis de Dret. Però el que l’apassionava era la història antiga, la mitologia clàssica i especialment la mitologia egípcia. Després de fer-ne estudis universitaris, al 1933, va fer un creuer pel Mediterrani, juntament amb altres intel·lectuals i literats de l’època, i allà va poder conèixer de prop les mitologies que tant li agradaven i que tantes vegades van aparèixer en la seva obra.


NARRADOR, DRAMATURG O POETA?
Espriu es considerava senzillament un escriptor. Tot i que va escriure obres en els diversos gèneres literaris i es destaca la seva poesia (de fet, se’l considerava el poeta nacional de Catalunya), ell preferia definir-se com a escriptor. En primer lloc perquè no hi creia massa en la divisió dels gèneres literaris. I en segon lloc, perquè per a ell, ser escriptor era com qualsevol altre ofici. Ser escriptor tenia el mateix valor i importància que ser sabater o forner.


MÉS ENLLÀ DE LA BIOGRAFIA
Salvador Espriu (Foto: www.palaumusica.org) Salvador Espriu, en una entrevista, havia dit d’ell mateix que no tenia biografia, que era l’home més avorrit del món!
La majoria de persones que van conèixer i tractar Salvador Espriu, afirmaven que era una persona continguda, meticulosa i molt rigorosa. Era algú molt endreçat i ordenat, tant pel seu aspecte físic, en les seves pertinences i objectes, i també amb la relació amb els altres. Per això, era algú extremadament atent i cortès. En definitiva, era una persona pensativa i profunda. Però evidentment, això no significa ser avorrit!


LA VIDA COMPLICADA D’UN HOME TENS
Molt probablement, la manera de ser i d’escriure d’Espriu va accentuar-se pels esdeveniments que va viure. De ben petit, Salvador Espriu va tenir una salut delicada i va haver de passar llargues temporades al llit. També de petit, va viure la mort de dos dels seus germans. I de jove, quan tenia ganes d’escriure i conèixer món, dedicar-se de ple a la literatura, a la història i a la mitologia, va esclatar la Guerra Civil de 1936.


L’EXILI INTERIOR
La Guerra Civil va causar una forta impressió a Espriu i li va capgirar la vida. Els seus somnis i els seus projectes van paralitzar-se i esvaïr-se. Espriu no va optar per l’exili, però en certa manera, va recloure’s en ell mateix. Va abandonar la seva vocació per la història i la mitologia, va treballar de notari per mantenir la família, i el seu caràcter sobri i auster va accentuar-se.


LA MORT I LA VIDA
Salvador Espriu al 1966 (Foto: www.anyespriu.cat) Podríem dir que la manera de ser d’Espriu va traspuar en els seus textos i versos. Espriu li agradava reflexionar sobre el pas del temps, la mort i la condició humana. Durant la dura postguerra, Espriu va seguir escrivint, però aquestes reflexions transcendents va esdevenir els seus temes principals. Per això, hi havia qui deia que Espriu era ensopit, pessimista i fins i tot tètric!

Però si llegim bé les paraules d’Espriu, quan l’autor ens parla de la mort, ho fa precisament per esperonar-nos a fer tot el contrari: viure plenament la vida i a animar a la resistència de manera irrenunciable, a desgrat de tot i contra tot, com a individus i com a poble. Espriu sabia ser irònic, líric i combatiu. I la seva obra també era una forta crítica al poder abusiu, ja fos sobre les persones, però també sobre els pobles i col·lectius. Un abús que ell mateix va patir en la seva pròpia pell.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Fragment del poema El meu poble i jo

Signatura d'Espriu
LA LLETRA D’ESPRIU

Quan Espriu escrivia tal i com era. Directe, concís o escollint el mot oportú. Fugui de floritures i de les paraules sobreres. I ho feia d’una manera ben curiosa: escrivia en majúscules! Potser aquesta era la seva manera de mostrar com d’important és la llengua per a un país. Com era necessari i imprescindible resistir per salvar la cultura i la llengua.


Com és llarg d’esperar

un alçament de llum en la tenebra! 
Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí 
d’accés al ple domini de la terra
Fragment del poema Inici de càntic al temple


ESPRIU A LES BIBLIOTEQUES

Teseu contra el Minotaure, al laberintI acabem amb una petita curiositat. Com dèiem, Espriu era un enamorat de la mitologia. No només fa referències a personatges mítics com Ariadna, Teseu o el Minotaure. Dins de la seva obra, Espriu  va crear els seus propis espais i terres mítiques i simbòliques. Quan parlava de Catalunya, en deia Alfaranja. Si parlava d’Espanya usava el mot Konilòsia (terra de conills). Lavínia era Barcelona i Sepharad, la penínsuala ibèrica.

Però entre tots els noms, el més especial és Sinera, ja que simbolitzava la infantesa, la joventud i els bons records del passat. Sinera, llegit al revés és Arenys, on la família d’Espriu estiuejava.  I a les Biblioteques aquest és un nom que usem molt sovint. Sinera és el nom del catàleg de les nostres biblioteques. Un catàleg que ens ajuda a cercar contes i novel·les per passar bons moments!

 

PER SABER-NE MÉS

Raimon canta a EspriuUs recomanem que visiteu el catàleg de les Biblioteques per cercar i rellegir les obres de Salvador Espriu, però també llibres sobre l’escriptor com ara l’entretingut Relacions particulars, de Josep Ma. Espinàs o bé els retrats fets per periodistes com Antoni Batista o l’escriptora Ma. Aurèlia Capmany.

I si preferiu navegar us recomanem aquests enllaços, on trobareu més informació sobre Espriu:
Web Any Espriu
– LletrA
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Música de Poetes: poemes musicats d’Espriu
– El recurs educatiu Lletres de Batalles
– Article d’opinió de Bernat Puigtobell a la revista El Núvol sobre l’Any Espriu
– Recull d’entrades del diari de Raimon, a la revista El Núvol

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s