Recuperant a Tísner

28 05 2012

El seu nom real era Avel·lís Artís Gener. Va ser escriptor, periodista i artista i el pegat a l’ull el feia inconfusible.

Ahir diumenge es commemorava el centenari del naixement d’Avel·lí Artís Gener, en Tísner. Fou autor de novel·les com Paraules d’Opòton el vell o Prohibida l’evasió, fou dibuixant per a revistes satíriques com El Papus, escenògraf, articulista, creador de mots encreuats, i pels que el varen conèixer personalment, una persona entranyable i compromèsa amb els ideals de la llibertat i la democràcia.

Des de les Biblioteques de Sant Cugat us convidem a llegir els seus llibres i les seves vivències! Feu una ullada al catàleg!


QUI ERA EN TÍSNER?

Avel·lí Artís Gener, va nèixer a Barcelona al 1902, just ara fa 100 anys. Arreu, fou conegut pel pseudònim de Tísner, i sota aquest nom va fer de tot, o gairebé de tot. Va escriure novel·les com Prohibida l’evasió o L’enquesta del canal 4, que varen ser premiades amb el Premi Prudenci Bertrana al 1969, i el Premi Sant Jordi al 1973, i el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Crítica Serra d’Or per les seves memòries, en 4 volums, Viure i veure. A més, també va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al 1997, per la seva trajectòria literària.

De ben jove, Tísner va destacar com a periodista i redactor a diaris com L’opinió i La publicitat. També va dibuixar per a revistes satíriques com El bé negre o L’Esquella de la Torratxa, dels anys ’20 i ’30 del segle XX, just abans d’esclatar la guerra civil.


LA GUERRA I L’EXILI MEXICÀ

En plena Guerra Civil espanyola, Tísner va decidir prendre partit i allistar-se voluntàriament com a combatent en el bàndol republicà. Durant la guerra, va lluitar als fronts de l’Ebre i Aragó i també va dirigir revistes per als combatents.

Un cop acabat el conflicte armat i l’inici del règim dictatorial, Artís Gener va ser empresonat al Sud de França i posteriorment va veure’s obligat a exiliar-se. I ho va fer a Mèxic, on hi va passar 25 anys de la seva vida, sense oblidar les seves arrels catalanes. A Mèxic va conèixer i relacionar-se amb altres escriptors exiliats com Joan Sales o Pere Calders, del qui fou cunyat i gran amic.

Durant el temps a l’exili, Tísner no va tancar-se a la oportunitat de descobrir una nova cultura. Tot al contrari, Avel·lís Artís Gener va identificar-se i adaptar-se a la realitat mexicana, coneixent i estimant la cultura precolombina. Un exemple d’aquesta estima i admiració és la novel·la Paraules d’Opòton el vell, escrita al 1968 i, probablement, la més coneguda. Paraules d’Opòton el vell és una faula i ens plateja què hagués passat si els asteques precolombins haguessin arribat a les costes d’Europa, concretament a Galícia, abans que Cristòfol Colom desambarqués a les Amèriques. Una història irònica i enginyosa que ens fa reflexionar sobre la història i les visions que tenim sobre els altres, els diferents.


RETORN A CATALUNYA

No fou fins al 1965 que Avel·lí Artís Gener retornà a Catalunya. Tot i les dificultats i la censura, a poc a poc, va tornar a la seva activitats i tasca d’activista cultural i literari per la llengua catalana. En aquesta època, va començar a treballar en traduccions al català com les de Cent anys de solitud o Crònica d’una mort anunciada de Gabriel Garcia Márquez. Així com també L’Aleph, de Jorge Luis Borges o El temps, aquest gran escultor, de Marguerite Yourcenar.

A més de les traduccions, un cop a Catalunya, Tísner va seguir escrivint novel·la, com ara Els gossos d’Acteó, L’enquesta del canal 4 o Ciris Trencats. També va reprendre la seva activitat a nombrosos mitjans de comunicació amb articles, columnes i seccions fixes. Des de diaris com l’Avui o El Periódico, fins a revistes com L’Avenç, Serra d’Or, El Triangle o el setmanari Presència, van comptar amb la seva aportació.


LA LLENGUA ÉS DIVERTIDA
!

Entre els diversos mitjans i seccions de les que s’ocupava Tísner, n’hi va haver una de molt especial. Durant diversos anys, Avel·lí Artís Gener va ser el responsable dels mots encreuats a La Vanguardia i a El País. A més d’articles i col·laboracions radiofòniques, possiblement, aquesta tasca el va fer prou conegut entre la ciutadania. I de fet,Tísner va ser un dels impulsors del conegut joc Scrabble en català. Probablement, fos la seva vitalitat i la seva manera divertida i enginyosa de veure la vida, el què va dur a implicar-s’hi.

De fet, justament avui, es recorda aquesta vessant lúdica de Tísner amb l’Scrabble, i la premsa catalana escrita s’ha posat d’acord per recordar conjuntament la figura d’aquest escriptor amb uns mots encreuats ben especials. Totes les versions de cada diari, recorden gràficament a Tísner i el seu pegat, en cada quadrat negre. I a més, tots ells reprodueixen la darrera graella publicada per l’escriptor el juny de 1990, però cadascun amb definicions pròpies de cada creador de mots encreuats. Us atreviu a jugar amb la llengua?

Per acabar us deixem amb les paraules de Màrius Serra per definir en Tísner:
“T de traductor; I d’ il•lustrador; S de soldat; N de novel•lista i de ninotaire; E d’enigmista i d’escenògraf; R de retratista i de reporter”.”

Per saber-ne més, podeu consultar enllaços com:

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
LletrA
Traces
Comentaris literaris sobre l’obra Paraules d’Opòton el vell
Hemeroteca del programa de ràdio L’orquestra, a Catalunya Ràdio al 1989
Article Quan a Tísner el van reconèixer per la veu, de Vicent Partal
Web sobre l’humor gràfic de Tísner
Mots Encreuats en commemoració a Tísner de dilluns 28 de maig de 2012

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s