Mor la poetessa Wislawa Szymborska

14 02 2012

Fa dues setmanes va morir la poetessa Wislawa Szymborska. Nascuda a Polònia al 1923, va guanyar el Premi Nobel de Literatura al 1996.

La seva trajectòria literària destaca per oferir reflexions filosòfiques sobre temes com la memòria, la bellesa  o la incomunicació de la condició humana. També va aprofundir en qüestions com la solitud i el terror, però sense oblidar l’humor i la ironia.

En aquesta escola del món, ni tant sols essent mals alumnes repetirem un any, un hivern o un estiu“.

Si voleu conèixer més versos d’aquesta destacada poetessa polonesa, veniu a les biblioteques!

QUI ÉS WISLAWA SZYMBORSKA?

Wislawa Szymborska va néixer a Kórnik, Polònia, al 1926. Va iniciar els estudis universitaris de literatura i sociologia entre 1945 i 1948 però no va finalitzar-los. Malgrat això, el seu interès per la literatura va seguir creixent i va treballar com editora d’una revista literària.

Fou membre del Partit Obrer Unificat Polonès, però a poc a poc, va començar a distanciar-se’n ideològicament degut a la repressió que exercia  el règim comunista sobre la població civil. Fou així com va començar a simpatitzar amb la dissidència política polonesa a implicar-se i col·laborar  activament amb el conegut sindicat Solidarnosc a la dècada dels anys ’80.


LA POESIA REFLEXIVA

Amb el temps i l’experiència, la poesia de Szymborska va evolucionar. Si bé les seves primeres obres tenien un estil literari molt marcat per l’anomenat realisme socialista (un estil literari que parlava sobre el context social i històric,  sobre les condicions de vida de la població dins de les societats comunistes), posteriorment va interessar-se per qüestions de caire més reflexiu i filosòfic, però sempre amb ironia i molt d’humor.

És així com Wislawa Szymborska va escriure grans versos sobre la memòria col·lectiva, sobre la por, el terror o l’odi de les societats i les persones, així com també sobre la naturalesa i la condició humana, tocant qüestions com la solitud, la massificació o la incomunicació entre les persones. Aquestes temàtiques eren mal vistes pel règim comunista, ja que s’enfocaven massa en la persona, en els interessos individuals, i alhora podien suposar una crítica subversiva a l’ordre establert. Aquesta opció ideològica li va comportar diversos problemes amb la censura del país.

Algunes obres poètiques destacades de Wislawa Szymborska són: Per això vivim (1952), Preguntes a mi mateixa ( 1954), L’assalt (1960), Cent consolacions (1967), Un gran nombre (1976), Gent sobre el pont (1986), Rimes per a nens grans (2003) o el darrer llibre, Aquí (2009) o l’antologia poètica, traduïda per Josep M. de Sagarra, Vista amb un gra de sorra (1997), entre moltes altres.

Si voleu més informació sobre Wislawa Szymborska podeu consultar enllaços com Amediavoz.com o Poesia de mujeres on hi trobareu alguns dels seus poemes, o bé consulteu la pàgina del Premi Nobel de Literatura (en anglès).

I per acabar, us deixem amb un fragment de la poesia Agradecimiento (extret de Amediavoz.com, amb traduccions de poemes al castellà)

“Debo mucho
a quienes no amo.

El alivio con que acepto
que son más queridos por otro.

La alegría de no ser yo
el lobo de sus ovejas.

Estoy en paz con ellos
y en liberdad con ellos,
y eso el amor ni puede darlo
ni sabe tomarlo “.

Wislawa Szymborska

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s