Albert Manent, crític literari, poeta i historiador de la literatura catalana ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural li ha entregat aquest premi per ser un clar exemple de compromís i activisme cultural per Catalunya, i per la seva maduresa literària i historiogràfica.
Si voleu conèixer millor la figura d’Albert Manent i les seves obres, veniu a les Biblioteques i consulteu el catàleg!
Albert Manent va néixer a Premià de Dalt al 1930. Fill del poeta Marià Manent, és llicenciat en Dret i Filologia catalana. La seva trajectòria professional es centra en la crítica literària, en els estudis sobre la història de la literatura catalana, la dialectologia i la toponímia. A més, també ha destacat en el camp de la poesia, la biografia, els retrats i l’assaig.
De jove va militar en el moviment universitari catalanista on va ser redactor de la revista cultural clandestina i universitària Curial. El 1949 va participar en la publicació de l’obra Antologia poètica universitària com a mostra de l’ús públic i escrit de la llengua catalana i per evidenciar un inici de resistència cultural, que el va dur a un posicionament i una resistència activa contra la dictadura.
Fou un dels fundadors de Serra d’Or. Posteriorment, amb Josep Benet, va ser un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. També col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana des del 1971, per la que ha escrit nombroses entrades. Ha estat coordinador dels tres volums del Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (2001), ha col·laborat a la Història de la literatura catalana d’Ariel, ha editat l’obra La literatura catalana a l’exili (1976), a més de realitzar diverses aportacions sobre bibliografia clandestina de la postguerra.
A nivell institucional, va participar activament en la creació de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1980). Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d’Història Contemporània. També va presidir la Fundació Salvador Vives Casajuana, així com també la Societat d’Onomàstica.
Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans de la premsa escrita, especialment a Serra d’Or, La Vanguardia, l’Avui i la Revista de Catalunya i en nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal.
Ha publicat una cinquantena de llibres. Entre aquests destaquen les biografies de Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), Jaume Bofill i Mates (1972), J.V. Foix (1993), Marià Manent (1995), Tomàs Garcés (2001) o Fèlix Millet (2003), a més de retrats literaris de personatges i col·lectius, com ara Solc de les hores (1988), Semblances contra l’oblit (1990), Retorn a abans d’ahir (1993) o el llibre de memòries El molí de l’ombra (1986).
En aquest sentit Manent, declara que “La lluita contra l’oblit, que invocava Josep Pla, ha estat per a mi una constant. Amb el centenar de retrats literaris he intentat salvar la memòria de personatges, activistes o escriptors, que varen tenir un paper en la reconstrucció nacional durant el franquisme”.
Albert Manent reconeix com als seus mestres, en primer lloc al seu pare, el poeta Marià Manent, però també a Carles Riba, J.V. Foix, Claudi Ametlla, Rafael Tasis o Jaume Vicens Vives. Sense oblidar a grans personalitats de la seva generació com Josep Benet, Joan Triadú i Josep Maria Ainaud, que en paraules del propi Manent, el van dur a un activisme patriòtic i cultural.
Font: Òmnium Cultural
Si voleu més informació sobre Albert Manent, us oferim:
- Enllaç a la notícia del Diari La Vanguardia sobre el Premid’Honor.
- Enllaç a la notícia d’Òmnium Cultural.
- Enllaç a la web d’Escriptors en llengua catalana.
- Enllaç a la web de Lletra A amb la seva biografia, bibliografia i altres recursos interessants.
I us recordem que a les Biblioteques trobareu les obres d’aquest important estudiós de la literatura catalana. Consulteu el catàleg!
BIBLIOTEQUES SANT CUGAT 